dissabte, 21 de maig del 2011

2. Història de la premsa escrita

El concepte premsa escrita es refereix a publicacions impreses que es diferencien en funció de la seua periodicitat. Aquesta periodicitat pot ser diària (en aquest cas es sol anomenar diari, o més comunament periòdic), setmanal (setmanari o revista), mensual (el cas de moltes revistes especialitzades) o anual (anuari).

Existeixen des de l'aparició de la impremta, sent el primer mitjà de comunicació de masses i els vehicles originals del periodisme. Encara que la informació és la seua funció més destacada, la premsa periòdica posseeix, com tot mitjà de comunicació, les funcions d'informar, persuadir, promoure, formar opinió, educar i entretindre (habitualment resumides en informar, formar i entretindre).

La seua història va començar quan la República Romana, va fer circular una llista de esdeveniments, anomenada Acta Diürna ("esdeveniments del dia"), en l'any 59 a. C..Va haver una publicació del govern imperial chinés en l'any 713 d.. C. que s'anomena Kaiyuan Za Bao ("Notícies Mesclades"). No obstant, aquests precedents de la premsa escrita no van alcançar molt d'èxit o distribució sense la impressió massiva que es va alcançar gràcies i a partir de Gutenberg. La premsa escrita com a tal va aparèixer baix la forma de fulles soltes a finals del segle XV (la invenció de la premsa de full data del anys 1450). Durant els segles següents van començar a créixer nombrosos periòdics. El periòdic més veterà que encara opera hui en dia és el Post-och Inrikes Tidningar de Suècia, fundat en 1645. La generalització de els periòdics va tenir que esperar a la societat industrial: fou a partir de mitjans del segle XIX quan es va experimentar un gran desenvolupament d'aquests mitjans.

En 1884, Otto Mergenthaler va inventar la màquina del linotip, que modela línies senceres de lletres amb plom calent. Aquest invent va iniciar tota una època de treball que va durar quasi un segle. En 1962, el diari Los Angeles Times començà a accelerar els seus linotips amb cintes perforades de computadores RCA, després d'automatitzar l'alineació i el text en columnes. Açò va augmentar l'eficiència dels operadors manuals dels linotips en un 40%. En 1973, la corporació va introduir terminals de correcció electrònics, que foren imitats per las corporacions Raytheon, Atex y Digital Equipment Corporation, entre d'altres. Aquestes terminals van entregar tires de tipus sobre pel·lícula de fotofijadores de lletra.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada