9.BIBLIOGRAFIA
Tota la informació del treball l’he trobada en:
- Wikipedia o Viquipèdia
-http://www.uclm.edu/profesorado/ricardo/Prensa/Musica2001/SECCIONES%20DE%20UN%20PERI%C3%93DICO.html
- http://www.eduteka.org/PeriodicoEscolarEjemplos.php
I també he utilitzat de traductor INTERNOSTRUM
diumenge, 12 de juny del 2011
PERIÒDICS DIGITAL ELABORATS PER ESTUDIANTS
- La Vendimia. (C.E.I.P. TORRE DEL CASTILLO (MONTURQUE))
http://issuu.com/infosuarez/docs/edicion07-08-10/1
- Revista escolar. (C.E.I.P. CAMINO DE LA VILLA (San Cristóbal de la Laguna))
http://issuu.com/infosuarez/docs/edicion07-08-10/1
La nostra classe de TMI ha participat en un programa creat pel periòdic EL PAÍS, anomenat El País de los Estudiantes. Aquest programa és per a que els estudiants d’Espanya puguen crear un periòdic digital i es presenten per a poder guanyar premis. Dins d’aquesta iniciativa podem tro-bar molts periòdics digitals elaborats per estudiants com:
- PLANEWS (el nostre periòdic digital que vam presentar)
- ADÉS (un altre periòdic presentat pel nostre centre)
- DÍA A DÍA
- LA LUNA
- Periodico penyagolosa
- La veu de l’Andersen
- LA ONDA
- LLUCH press
- MINORISA NEWS
- La Piruleta
- La gesta
- Our Times
- FINESTRAL
- CONSELLERIA NEWS
- La troneta
- Oliva Times
http://issuu.com/infosuarez/docs/edicion07-08-10/1
- Revista escolar. (C.E.I.P. CAMINO DE LA VILLA (San Cristóbal de la Laguna))
http://issuu.com/infosuarez/docs/edicion07-08-10/1
La nostra classe de TMI ha participat en un programa creat pel periòdic EL PAÍS, anomenat El País de los Estudiantes. Aquest programa és per a que els estudiants d’Espanya puguen crear un periòdic digital i es presenten per a poder guanyar premis. Dins d’aquesta iniciativa podem tro-bar molts periòdics digitals elaborats per estudiants com:
- PLANEWS (el nostre periòdic digital que vam presentar)
- ADÉS (un altre periòdic presentat pel nostre centre)
- DÍA A DÍA
- LA LUNA
- Periodico penyagolosa
- La veu de l’Andersen
- LA ONDA
- LLUCH press
- MINORISA NEWS
- La Piruleta
- La gesta
- Our Times
- FINESTRAL
- CONSELLERIA NEWS
- La troneta
- Oliva Times
dissabte, 11 de juny del 2011
seccions d'un diari
La secció és un conjunt de notícies que tenen una certa relació entre elles. Sempre tenen un ordre dins d'una pàgina central. Les seccions poden ser:
• Política internacional: recull els fets polítics ocorreguts en l'estranger. La seva informació és internacional.
• Política nacional: recull l'actualitat política del país al que pertany el periòdic.
• Economia: recull els fets que fan referència al món de l'economia (borsa, finances, mercat, empreses…). La seva informació és nacional i internacional.
• Cultura: recull les notícies culturals (teatre, cinema, música, T.V, belles arts, ràdio, lli-bres…). Recull esdeveniments nacionals i internacionals.
• Laboral: informa sobre temes relacionats amb el treball (empreses, activitats sindicals, con-flictes laborals…). La seva informació és a nivell nacional.
• Successos: recull informació sobre accidents, delictes, catàstrofes naturals…
• Local: recull informació referida a la localitat o àrea de major influència del periòdic.
• Esports: recull informació esportiva (campionats, rècords…)
• Educació: recull notícies referents al món de l'ensenyament (escoles, universitats, pedago-gia…)
• Ciències: recull informació sobre investigació i temes científics, últims descobriments, NNTT…
• Religió: recull notícies referides a les diferents comunitats religioses, la fe, les
esglésies…
• Societat: recull els fets protagonitzats per l'home en la seva vida social. També recull allò que no té cap catalogació específica.
• Opinió: tribuna oberta que incorpora diferents opinions sobre temes d'actualitat. Des de col•laboracions periodístiques destacades (polítics, figures destacades d'altres camps…) fins a l'opinió o criteri del propi lector, la qual cosa, es reflecteix a través de les "cartes al director".
• Política internacional: recull els fets polítics ocorreguts en l'estranger. La seva informació és internacional.
• Política nacional: recull l'actualitat política del país al que pertany el periòdic.
• Economia: recull els fets que fan referència al món de l'economia (borsa, finances, mercat, empreses…). La seva informació és nacional i internacional.
• Cultura: recull les notícies culturals (teatre, cinema, música, T.V, belles arts, ràdio, lli-bres…). Recull esdeveniments nacionals i internacionals.
• Laboral: informa sobre temes relacionats amb el treball (empreses, activitats sindicals, con-flictes laborals…). La seva informació és a nivell nacional.
• Successos: recull informació sobre accidents, delictes, catàstrofes naturals…
• Local: recull informació referida a la localitat o àrea de major influència del periòdic.
• Esports: recull informació esportiva (campionats, rècords…)
• Educació: recull notícies referents al món de l'ensenyament (escoles, universitats, pedago-gia…)
• Ciències: recull informació sobre investigació i temes científics, últims descobriments, NNTT…
• Religió: recull notícies referides a les diferents comunitats religioses, la fe, les
esglésies…
• Societat: recull els fets protagonitzats per l'home en la seva vida social. També recull allò que no té cap catalogació específica.
• Opinió: tribuna oberta que incorpora diferents opinions sobre temes d'actualitat. Des de col•laboracions periodístiques destacades (polítics, figures destacades d'altres camps…) fins a l'opinió o criteri del propi lector, la qual cosa, es reflecteix a través de les "cartes al director".
La notícia i les 6 w
6. LA NOTÍCIA I LES 6 W
Una notícia és el relat o redacció d'un text informatiu que es vol donar a conèixer amb les seves pròpies regles de construcció que es refereix a un fet nou o atípic o la relació, ocorregut dintre d'u-na comunitat o determinat àmbit específic, que fa que mereixi la seva divulgació.
Dintre de l'àmbit d'alguns mitjans de comunicació, és un gènere periodístic en el qual la notícia és una "retallada de la realitat" sobre un fet d'actualitat que mereix ser informat per algun tipus de cri-teri de rellevància social.
El contingut d'una notícia ha de respondre a la majoria de les preguntes que es coneixen com les "6W-H", de l'escola de periodisme nord-americana:
1 . Què va succeir?
2 . A qui li va succeir?
3 . Com va succeir?
4 . Quan va succeir?
5 . On va succeir?
6 . Per què va succeir?
L'ordre en el qual es responen aquests interrogants depèn de les característiques del fet relatat, del redactor, de la guia d'estil del mitjà.
El periodista ordena les dades en ordre decreixent a la seva importància, parteix de les dades més importants per a arribar a les menys significatives.
Les principals característiques de la notícia en la premsa escrita són les següents:
- Veracitat: els fets o successos han de ser veritables i, per tant, verificables.
- Objectivitat: el periodista no ha de veure's reflectit en ella mitjançant la introducció de cap opinió o judici de valor. En la notícia no ha d'aparèixer qui l'ha redactat, només s'endevinarà que té un autor perquè en ella es dóna una selecció de la realitat, de manera que el periodista escull els elements que li semblen interessants i rellevants. Però en cap cas es mostrarà la seva opinió.
- Claredat: els fets han de ser exposats de forma ordenada i lògicament.
- Brevetat: els fets han de ser presentats breument, sense reiteracions o dades irrellevants.
- Generalitat: la notícia ha de ser d'interès social i no particular.
- Actualitat: els fets han de ser actuals o recents.
- Novetat: els successos han de ser nous, desacostumats i estranys.
- Interès humà: la notícia ha de ser capaç de produir una resposta afectiva o emocional en els receptors.
- Proximitat: els successos lliurats provoquen major interès si són propers al receptor.
- Prominència: la notícia provoca major interès si les persones involucrades són importants i conegudes.
- Conseqüència: té interès noticiós tot el que afecti a la vida de les persones.
- Oportunitat: mentre més ràpid es doni a conèixer un fet noticiós major valor posseeix.
- Desenllaç: algunes notícies mantenen l'interès del públic tot esperant desenllaç que pot re-sultar sorprenent.
- Tema: les notícies relacionades amb certs àmbits del que fer humà resulten atractives en si mateixes: avanços científics.
- Servei: Una notícia pot percebre's com a tal en funció del servei que presti. Que ajudi a prendre decisions.
És un relat d'un esdeveniment d'actualitat, que desperta l'interès del públic. El periodista té la res-ponsabilitat de relatar amb la major objectivitat i veracitat possible com s'ha produït aquest esdeve-niment. Té unes funcions clarament delimitades i el periodista ha de complir-les amb el major ri-gor professional.
El lector rep la informació sense cap tipus de valoració personal. Quan el periodista es posa a relatar la notícia no ha de pretendre ser el més original i creatiu, sinó el més objectiu, veraç i precís. L'es-til lingüístic està definit per les següents normes: clar, concret, precís.
Una notícia és el relat o redacció d'un text informatiu que es vol donar a conèixer amb les seves pròpies regles de construcció que es refereix a un fet nou o atípic o la relació, ocorregut dintre d'u-na comunitat o determinat àmbit específic, que fa que mereixi la seva divulgació.
Dintre de l'àmbit d'alguns mitjans de comunicació, és un gènere periodístic en el qual la notícia és una "retallada de la realitat" sobre un fet d'actualitat que mereix ser informat per algun tipus de cri-teri de rellevància social.
El contingut d'una notícia ha de respondre a la majoria de les preguntes que es coneixen com les "6W-H", de l'escola de periodisme nord-americana:
1 . Què va succeir?
2 . A qui li va succeir?
3 . Com va succeir?
4 . Quan va succeir?
5 . On va succeir?
6 . Per què va succeir?
L'ordre en el qual es responen aquests interrogants depèn de les característiques del fet relatat, del redactor, de la guia d'estil del mitjà.
El periodista ordena les dades en ordre decreixent a la seva importància, parteix de les dades més importants per a arribar a les menys significatives.
Les principals característiques de la notícia en la premsa escrita són les següents:
- Veracitat: els fets o successos han de ser veritables i, per tant, verificables.
- Objectivitat: el periodista no ha de veure's reflectit en ella mitjançant la introducció de cap opinió o judici de valor. En la notícia no ha d'aparèixer qui l'ha redactat, només s'endevinarà que té un autor perquè en ella es dóna una selecció de la realitat, de manera que el periodista escull els elements que li semblen interessants i rellevants. Però en cap cas es mostrarà la seva opinió.
- Claredat: els fets han de ser exposats de forma ordenada i lògicament.
- Brevetat: els fets han de ser presentats breument, sense reiteracions o dades irrellevants.
- Generalitat: la notícia ha de ser d'interès social i no particular.
- Actualitat: els fets han de ser actuals o recents.
- Novetat: els successos han de ser nous, desacostumats i estranys.
- Interès humà: la notícia ha de ser capaç de produir una resposta afectiva o emocional en els receptors.
- Proximitat: els successos lliurats provoquen major interès si són propers al receptor.
- Prominència: la notícia provoca major interès si les persones involucrades són importants i conegudes.
- Conseqüència: té interès noticiós tot el que afecti a la vida de les persones.
- Oportunitat: mentre més ràpid es doni a conèixer un fet noticiós major valor posseeix.
- Desenllaç: algunes notícies mantenen l'interès del públic tot esperant desenllaç que pot re-sultar sorprenent.
- Tema: les notícies relacionades amb certs àmbits del que fer humà resulten atractives en si mateixes: avanços científics.
- Servei: Una notícia pot percebre's com a tal en funció del servei que presti. Que ajudi a prendre decisions.
És un relat d'un esdeveniment d'actualitat, que desperta l'interès del públic. El periodista té la res-ponsabilitat de relatar amb la major objectivitat i veracitat possible com s'ha produït aquest esdeve-niment. Té unes funcions clarament delimitades i el periodista ha de complir-les amb el major ri-gor professional.
El lector rep la informació sense cap tipus de valoració personal. Quan el periodista es posa a relatar la notícia no ha de pretendre ser el més original i creatiu, sinó el més objectiu, veraç i precís. L'es-til lingüístic està definit per les següents normes: clar, concret, precís.
diumenge, 22 de maig del 2011
3. Periòdics digitals en valencià
-El Punt és un diari en llengua catalana nascut el 24 de febrer del 1979 a les comarques gironines. Fins al 1990 va tenir el nom de «Punt Diari». En l'actualitat disposa de deu edicions territorials: les edicions diàries de Barcelona, Barcelonès nord, Comarques gironines, Maresme, Camp de Tarragona - Terres de l'Ebre, Penedès i Vallès Occidental; i les edicions setmanals de Perpinyà, País Valencià i el Pati. Aquesta darrera és l'edició de l'Alt Camp i la Conca de Barberà. El 24 de febrer de 2009, en motiu del trentè aniversari del rotatiu, es posà en funcionament l'edició digital amb la inauguració de la pàgina web.
L'abril de 2010 fou guardonat amb el Premi Nacional a la Projecció Social de la Llengua Catalana concedit per la Generalitat de Catalunya.
-El Diari de Girona (antigament, Los Sitios) és una publicació periòdica en llengua catalana de la Província de Girona, centrada en les notícies d'àmbit local i comarcal de les terres gironines.
El Diari de Girona es va fundar el 1943, amb el nom de Los Sitios, utilitzant la maquinària confiscada del diari l'Autonomista, propietat de la família Rahola. En aquell moment, era l'única publicació periòdica diària de la Província de Girona, i l'òrgan de premsa del règim franquista a Girona. Durant la transició espanyola mantingué el seu nom fins a finals dels anys 70, quan el canvià pel de Los Sitios-Diari de Girona, introduint progressivament el català. Finalment, a inicis dels anys 80 adoptà el nom actual i una línia editorial democràtica i independent, i passà a publicar-se completament en català.
El Diari de Girona actual es vanta d'ésser l'hereu del vuitcentista Diario de Gerona de avisos i noticias, fundat al 1889 per la família Masó i editat per aquesta fins al 1936. En realitat, l'única connexió entre els dos diaris és que tenen un nom semblant, a més d'haver comprat la capçalera històrica del diari de la família Masó.
-lamalla.net és el diari digital en català de la Xarxa Audiovisual Local iniciat l'any 1999.
lamalla.net va néixer el 13 de juny de 1999, coincidint amb un dia d'eleccions municipals i europees, gràcies a l'impuls de la Diputació de Barcelona, sent una de les primeres webs informatives en català i el primer diari digital que va néixer amb concepció de servei públic. El primer director va ser Joan Francesc Cànovas.
Amb creació de LaMalla, s'incorpora al conjunt de serveis de suport a la comunicació local que ja comptava amb el Circuit de Televisions Locals (creat el 22 de febrer de 1999 i que posteriorment va donar lloc a la Xarxa de Televisions Locals) i COM Ràdio (en funcionament des de 1994).
La primera edició va recollir la informació sobre el desenvolupament de la jornada electoral i dels resultats les eleccions locals. En la fase inicial, laMalla es concebia com una edició diària, renovada cada dia a primera hora del matí. No s'havia imposat encara el concepte de servei d'informació continuada que s'aplica avui als mitjans digitals.
En els seus inicis, laMalla va obrir una finestra de comunicació a municipis i entitats d'àmbit local, el Punt d'Informació Compartida. El sistema permetia que els usuaris registrats (ajuntaments, entitats públiques o privades de caràcter social) poguessin aportar continguts al portal i difondre informació útil als internautes, especialment en clau de proximitat.
-L'Avui és un diari d'informació general publicat a Barcelona.
Considerat com un rotatiu de signe catalanista, fou el primer que s'edità en llengua catalana després de la dictadura franquista. També va ser el primer diari electrònic dels Països Catalans (i de la Península ibèrica) present a Internet (des de l'1 d'abril de 1995).
L'any 2002 fou guardonat amb el Premi Nacional a la Projecció Social de la Llengua Catalana, concedit per la Generalitat de Catalunya, pels 25 anys continuats i ininterromputs de publicació diària en català en un llenguatge normativament correcte i al mateix temps adequat a tots els sectors i franges d'edat dels lectors de les diferents seccions del diari, com un element imprescindible per a la normalització lingüística de les terres de llengua i cultura catalanes.
L'abril de 2010 fou guardonat amb el Premi Nacional a la Projecció Social de la Llengua Catalana concedit per la Generalitat de Catalunya.
-El Diari de Girona (antigament, Los Sitios) és una publicació periòdica en llengua catalana de la Província de Girona, centrada en les notícies d'àmbit local i comarcal de les terres gironines.
El Diari de Girona es va fundar el 1943, amb el nom de Los Sitios, utilitzant la maquinària confiscada del diari l'Autonomista, propietat de la família Rahola. En aquell moment, era l'única publicació periòdica diària de la Província de Girona, i l'òrgan de premsa del règim franquista a Girona. Durant la transició espanyola mantingué el seu nom fins a finals dels anys 70, quan el canvià pel de Los Sitios-Diari de Girona, introduint progressivament el català. Finalment, a inicis dels anys 80 adoptà el nom actual i una línia editorial democràtica i independent, i passà a publicar-se completament en català.
El Diari de Girona actual es vanta d'ésser l'hereu del vuitcentista Diario de Gerona de avisos i noticias, fundat al 1889 per la família Masó i editat per aquesta fins al 1936. En realitat, l'única connexió entre els dos diaris és que tenen un nom semblant, a més d'haver comprat la capçalera històrica del diari de la família Masó.
-lamalla.net és el diari digital en català de la Xarxa Audiovisual Local iniciat l'any 1999.
lamalla.net va néixer el 13 de juny de 1999, coincidint amb un dia d'eleccions municipals i europees, gràcies a l'impuls de la Diputació de Barcelona, sent una de les primeres webs informatives en català i el primer diari digital que va néixer amb concepció de servei públic. El primer director va ser Joan Francesc Cànovas.
Amb creació de LaMalla, s'incorpora al conjunt de serveis de suport a la comunicació local que ja comptava amb el Circuit de Televisions Locals (creat el 22 de febrer de 1999 i que posteriorment va donar lloc a la Xarxa de Televisions Locals) i COM Ràdio (en funcionament des de 1994).
La primera edició va recollir la informació sobre el desenvolupament de la jornada electoral i dels resultats les eleccions locals. En la fase inicial, laMalla es concebia com una edició diària, renovada cada dia a primera hora del matí. No s'havia imposat encara el concepte de servei d'informació continuada que s'aplica avui als mitjans digitals.
En els seus inicis, laMalla va obrir una finestra de comunicació a municipis i entitats d'àmbit local, el Punt d'Informació Compartida. El sistema permetia que els usuaris registrats (ajuntaments, entitats públiques o privades de caràcter social) poguessin aportar continguts al portal i difondre informació útil als internautes, especialment en clau de proximitat.
-L'Avui és un diari d'informació general publicat a Barcelona.
Considerat com un rotatiu de signe catalanista, fou el primer que s'edità en llengua catalana després de la dictadura franquista. També va ser el primer diari electrònic dels Països Catalans (i de la Península ibèrica) present a Internet (des de l'1 d'abril de 1995).
L'any 2002 fou guardonat amb el Premi Nacional a la Projecció Social de la Llengua Catalana, concedit per la Generalitat de Catalunya, pels 25 anys continuats i ininterromputs de publicació diària en català en un llenguatge normativament correcte i al mateix temps adequat a tots els sectors i franges d'edat dels lectors de les diferents seccions del diari, com un element imprescindible per a la normalització lingüística de les terres de llengua i cultura catalanes.
dissabte, 21 de maig del 2011
4. Gèneres perIodístics
El gènere periodístic és un gènere recent, aparegut al segle XIX, caracteritzat per la seva font de difusió: els mitjans de comunicació moderns i la premsa escrita. Alguns dels textos d'opinió es poden considerar periodisme literari atesa la seva elaboració formal i la presència del punt de vista subjectiu del periodista. El gènere periodístic es pot definir en funció del paper que juga el narrador o emissor del missatge en relació a la realitat observada.
Es poden dividir en dos grans grups:
•els textos informatius, que tenen com a objectiu prioritari la transmissió d'informacions sobre persones, llocs, accions o esdeveniments. Aquestos utilitzen fundamentalment noticies i reportatges objectius.
•els textos d'opinió o interpretatius, que no responen a les característiques pròpies de la informació ja que pretenen divulgar idees i estan molt vinculats amb la creació personal. Els textos d'opinió tenen molts elements comuns amb els textos assagístics, i sovint es fa difícil destriar-los.
A més ens podem trobar amb una classificació de subgèneres periodístics com:
•La notícia: és un text breu d'informació sobre un fet d'actualitat recent. No conté opinions personals de l'autor. Forma el gruix principal dels escrits que trobem en la premsa escrita i respon a sis preguntes bàsiques: qui?, què?, quan?, on?, com? i per què?. Consta del titular, el subtítol (que inclouen el qui i el què), l'entrada (síntesi de les dades bàsiques) i el cos (exposició de les dades en ordre decreixent d'importància). Notícia és tot aquell fet nou que resulti d'interès per als lectors. O dit d'una altra manera, una notícia és un esdeveniment sorprenent, estremidor, transcendental... i, sobretot, recent. Una notícia conté el relat d'una informació. Ha de donar resposta als sis tipus de circumstàncies denominades les 6 W.
•El reportatge: és un text informatiu, una notícia ampliada pel que es presta més a l'estil literari que la notícia.
És un gènere informatiu deslligat de l'actualitat del moment. Generalment, el reportatge surt d'una recreació d'alguna cosa que va ser notícia, però també de fets que sense ser notícia, en el sentit més estricte del terme, formen part de la vida quotidiana.
El reportatge pretén subratllar les circumstàncies i l'ambient que emmarquen un fet.
Dins del reportatge trobem:
-Article d'opinió : Escrit de persones que col•laboren esporàdicament i que expressen opinions, judicis, idees o comentaris personals sobre fets actuals o d'interès humà. També rep el nom d'article de col•laboració i, en funció de la seva distribució, de columna.
-Article de crítica:Ressenya informativa, interpretativa i avaluadora d'una obra publicada, exposada o representada en públic ( literatura, pintura, música, cinema..), segons el criteri de l'autor de l'article, amb la finalitat d'orientar el lector.
-Cartes al director/dels lectors: Són escrits dels lectors, adreçats al director, que solen expressar opinions, comentaris, agraïments...sobre esdeveniments d'actualitat, qüestions personals, informacions o articles publicats en el diari. Acostumen a passar una censura prèvia, que únicament superen aquelles cartes que combreguen ideològicament amb el diari.
-Editorial: Escrit sense signar que dóna opinió sobre la manera de pensar del diari en temes d'abast social. L'opinió coincideix amb la de la direcció del diari i orienta al públic lector. Si apareix signat rep el nom d'article de fons.
•La entrevista: és aquella en què l'entrevistador es limita a exposar la seva conversa amb un personatge mitjançant el sistema de pregunta i resposta. Una entrevista conté informacions, opinions, vivències, etc. sobre algun tema d'interès rellevant. Aquest tema és fixat prèviament per l'entrevistador que té com a missió fonamental formular les preguntes. En algunes ocasions, l'entrevistador pot saltar l'ordre prèviament establert en el seu guió de treball i, al fil d'una resposta interessant, introduir una pregunta nova. L'entrevista és un diàleg extens i aprofundit entre un periodista i una persona coneguda. N'hi ha de dos tipus: les informatives, centrades en l'opinió de l'entrevistat sobre fets d'actualitat, la seva feina, etc., i les psicològiques, basades en la personalitat de l'entrevistat.
Es poden dividir en dos grans grups:
•els textos informatius, que tenen com a objectiu prioritari la transmissió d'informacions sobre persones, llocs, accions o esdeveniments. Aquestos utilitzen fundamentalment noticies i reportatges objectius.
•els textos d'opinió o interpretatius, que no responen a les característiques pròpies de la informació ja que pretenen divulgar idees i estan molt vinculats amb la creació personal. Els textos d'opinió tenen molts elements comuns amb els textos assagístics, i sovint es fa difícil destriar-los.
A més ens podem trobar amb una classificació de subgèneres periodístics com:
•La notícia: és un text breu d'informació sobre un fet d'actualitat recent. No conté opinions personals de l'autor. Forma el gruix principal dels escrits que trobem en la premsa escrita i respon a sis preguntes bàsiques: qui?, què?, quan?, on?, com? i per què?. Consta del titular, el subtítol (que inclouen el qui i el què), l'entrada (síntesi de les dades bàsiques) i el cos (exposició de les dades en ordre decreixent d'importància). Notícia és tot aquell fet nou que resulti d'interès per als lectors. O dit d'una altra manera, una notícia és un esdeveniment sorprenent, estremidor, transcendental... i, sobretot, recent. Una notícia conté el relat d'una informació. Ha de donar resposta als sis tipus de circumstàncies denominades les 6 W.
•El reportatge: és un text informatiu, una notícia ampliada pel que es presta més a l'estil literari que la notícia.
És un gènere informatiu deslligat de l'actualitat del moment. Generalment, el reportatge surt d'una recreació d'alguna cosa que va ser notícia, però també de fets que sense ser notícia, en el sentit més estricte del terme, formen part de la vida quotidiana.
El reportatge pretén subratllar les circumstàncies i l'ambient que emmarquen un fet.
Dins del reportatge trobem:
-Article d'opinió : Escrit de persones que col•laboren esporàdicament i que expressen opinions, judicis, idees o comentaris personals sobre fets actuals o d'interès humà. També rep el nom d'article de col•laboració i, en funció de la seva distribució, de columna.
-Article de crítica:Ressenya informativa, interpretativa i avaluadora d'una obra publicada, exposada o representada en públic ( literatura, pintura, música, cinema..), segons el criteri de l'autor de l'article, amb la finalitat d'orientar el lector.
-Cartes al director/dels lectors: Són escrits dels lectors, adreçats al director, que solen expressar opinions, comentaris, agraïments...sobre esdeveniments d'actualitat, qüestions personals, informacions o articles publicats en el diari. Acostumen a passar una censura prèvia, que únicament superen aquelles cartes que combreguen ideològicament amb el diari.
-Editorial: Escrit sense signar que dóna opinió sobre la manera de pensar del diari en temes d'abast social. L'opinió coincideix amb la de la direcció del diari i orienta al públic lector. Si apareix signat rep el nom d'article de fons.
•La entrevista: és aquella en què l'entrevistador es limita a exposar la seva conversa amb un personatge mitjançant el sistema de pregunta i resposta. Una entrevista conté informacions, opinions, vivències, etc. sobre algun tema d'interès rellevant. Aquest tema és fixat prèviament per l'entrevistador que té com a missió fonamental formular les preguntes. En algunes ocasions, l'entrevistador pot saltar l'ordre prèviament establert en el seu guió de treball i, al fil d'una resposta interessant, introduir una pregunta nova. L'entrevista és un diàleg extens i aprofundit entre un periodista i una persona coneguda. N'hi ha de dos tipus: les informatives, centrades en l'opinió de l'entrevistat sobre fets d'actualitat, la seva feina, etc., i les psicològiques, basades en la personalitat de l'entrevistat.
2. Història de la premsa escrita
El concepte premsa escrita es refereix a publicacions impreses que es diferencien en funció de la seua periodicitat. Aquesta periodicitat pot ser diària (en aquest cas es sol anomenar diari, o més comunament periòdic), setmanal (setmanari o revista), mensual (el cas de moltes revistes especialitzades) o anual (anuari).
Existeixen des de l'aparició de la impremta, sent el primer mitjà de comunicació de masses i els vehicles originals del periodisme. Encara que la informació és la seua funció més destacada, la premsa periòdica posseeix, com tot mitjà de comunicació, les funcions d'informar, persuadir, promoure, formar opinió, educar i entretindre (habitualment resumides en informar, formar i entretindre).
La seua història va començar quan la República Romana, va fer circular una llista de esdeveniments, anomenada Acta Diürna ("esdeveniments del dia"), en l'any 59 a. C..Va haver una publicació del govern imperial chinés en l'any 713 d.. C. que s'anomena Kaiyuan Za Bao ("Notícies Mesclades"). No obstant, aquests precedents de la premsa escrita no van alcançar molt d'èxit o distribució sense la impressió massiva que es va alcançar gràcies i a partir de Gutenberg. La premsa escrita com a tal va aparèixer baix la forma de fulles soltes a finals del segle XV (la invenció de la premsa de full data del anys 1450). Durant els segles següents van començar a créixer nombrosos periòdics. El periòdic més veterà que encara opera hui en dia és el Post-och Inrikes Tidningar de Suècia, fundat en 1645. La generalització de els periòdics va tenir que esperar a la societat industrial: fou a partir de mitjans del segle XIX quan es va experimentar un gran desenvolupament d'aquests mitjans.
En 1884, Otto Mergenthaler va inventar la màquina del linotip, que modela línies senceres de lletres amb plom calent. Aquest invent va iniciar tota una època de treball que va durar quasi un segle. En 1962, el diari Los Angeles Times començà a accelerar els seus linotips amb cintes perforades de computadores RCA, després d'automatitzar l'alineació i el text en columnes. Açò va augmentar l'eficiència dels operadors manuals dels linotips en un 40%. En 1973, la corporació va introduir terminals de correcció electrònics, que foren imitats per las corporacions Raytheon, Atex y Digital Equipment Corporation, entre d'altres. Aquestes terminals van entregar tires de tipus sobre pel·lícula de fotofijadores de lletra.
Existeixen des de l'aparició de la impremta, sent el primer mitjà de comunicació de masses i els vehicles originals del periodisme. Encara que la informació és la seua funció més destacada, la premsa periòdica posseeix, com tot mitjà de comunicació, les funcions d'informar, persuadir, promoure, formar opinió, educar i entretindre (habitualment resumides en informar, formar i entretindre).
La seua història va començar quan la República Romana, va fer circular una llista de esdeveniments, anomenada Acta Diürna ("esdeveniments del dia"), en l'any 59 a. C..Va haver una publicació del govern imperial chinés en l'any 713 d.. C. que s'anomena Kaiyuan Za Bao ("Notícies Mesclades"). No obstant, aquests precedents de la premsa escrita no van alcançar molt d'èxit o distribució sense la impressió massiva que es va alcançar gràcies i a partir de Gutenberg. La premsa escrita com a tal va aparèixer baix la forma de fulles soltes a finals del segle XV (la invenció de la premsa de full data del anys 1450). Durant els segles següents van començar a créixer nombrosos periòdics. El periòdic més veterà que encara opera hui en dia és el Post-och Inrikes Tidningar de Suècia, fundat en 1645. La generalització de els periòdics va tenir que esperar a la societat industrial: fou a partir de mitjans del segle XIX quan es va experimentar un gran desenvolupament d'aquests mitjans.
En 1884, Otto Mergenthaler va inventar la màquina del linotip, que modela línies senceres de lletres amb plom calent. Aquest invent va iniciar tota una època de treball que va durar quasi un segle. En 1962, el diari Los Angeles Times començà a accelerar els seus linotips amb cintes perforades de computadores RCA, després d'automatitzar l'alineació i el text en columnes. Açò va augmentar l'eficiència dels operadors manuals dels linotips en un 40%. En 1973, la corporació va introduir terminals de correcció electrònics, que foren imitats per las corporacions Raytheon, Atex y Digital Equipment Corporation, entre d'altres. Aquestes terminals van entregar tires de tipus sobre pel·lícula de fotofijadores de lletra.
1. Varietats de mitjans de comunicació
Un mitjà de comunicació de massa és un terme usat per anomenar el sector dels mitjans de comunicació específicament concebuts i dissenyats per arribar a una gran audiència.
Tot i que en principi un mitjà de comunicació és qualsevol instrument usat per a transmetre i rebre dades, actualment el terme s'usa per a designar uns ens capaços de fer arribar a un gran públic la informació, l'entreteniment o la propaganda.
Els mitjans de comunicació més habituals són:
•La premsa és un mitjà editat en paper, normalment amb una periodicitat diària o setmanal, la funció principal de la qual consisteix a presentar notícies. La premsa, canalitzada a través dels periòdics, acostuma a defensar una postura política més o menys marcada (o seguir una "línia editorial"), proporcionar informació sobre fets d'actualitat, aconsellar els lectors, etc. De vegades inclouen tires còmiques, acudits, articles literaris, suplements monogràfics... En gairebé tots els casos i en diferent mesura, els seus ingressos econòmics es basen en la publicitat. És qualificat com el mitjà de comunicació més influent en matèria d'opinió.
•La ràdio és una tecnologia que possibilita la transmissió de senyals sonors mitjançant la modulació d'ones electromagnètiques. En l'actualitat existeix una ampla xarxa de ràdios a tot el món, que transmeten programacions de caire informatiu o d'entreteniment. Es tracta d'un mitjà d'abast limitat, ja que la distància màxima a què una emissora de ràdio pot emetre el seu senyal depèn de factors geològics i del tipus d'ona electromagnètica que utilitza.
•La televisió és un sistema de telecomunicació per a la transmissió i recepció d'imatges en moviment i so a distància. Aquesta transmissió pot ser efectuada mitjançant ones de ràdio per xarxes especialitzades de televisió per cable. El receptor dels senyals és el televisor. La paraula "televisió" és un híbrid de la veu grega "Tele" (distància) i la llatina "visio" (visió). El terme televisió es refereix a tots els aspectes de transmissió i programació de televisió. A vegades s'abrevia com TV. Aquest terme va ser utilitzat per primera vegada a 1900 per Constantin Perski al Congrés Internacional d'Electricitat de París (CIEP).
•El cinema és un dels mitjans de comunicació més massius que existeixen. Gràcies a les seves variats de gèneres pot abastar una multitud de temes pensats per a una gran diversitat d'espectadors.
•Internet és un sistema d'interconnexió de xarxes de computadors, implementat sobre un conjunt de protocols i codis informàtics anomenats TCP / IP, i garanteix que xarxes físiques heterogènies funcionin com una xarxa (lògica) única. Fa la seva aparició per primera vegada el 1969, quan ARPAnet estableix la seva primera connexió entre tres universitats a Califòrnia i una a Utah. Ha tingut la major expansió en relació a la seva curta edat comparada per l'extensió d'aquest mitjà. La seva presència a gairebé tot el món, fa d'Internet un mitjà massiu, on cadascú pot informar de diversos temes en les edicions digitals dels periòdics, o escriure segons les seves idees en blocs i fotologs o pujar material audiovisual com en el popular lloc YouTube. Alguns diuen que això converteix en els principals actors de la Internet als propis usuaris.
•El llibre és una col·lecció d'un o més treballs escrits, usualment imprès en paper i embolicat en tapes per protegir i organitzar el material imprès. És un dels mitjans de comunicació més antics que existeixen. N'hi ha sobre diferents temes selectes.
També podem considerar altres mitjans de comunicació en masses al disc compacte, al DVD i a la publicitat.
Aquesta última és una activitat comunicativa encaminada a aconseguir uns objectius dintre de la comercialització, procés de posar un producte en venda utilitzant el màrqueting, tècnica de conèixer el mercat, i així mitjançant canals de difusió, difondre missatges de promoció del producte a comercialitzar. La publicitat s'ha establert com una tècnica de comunicació massiva imprescindible per al funcionament dels mitjans de comunicació moderns. No sols difonen informació i missatges sinó que manté econòmicament molts mitjans per als quals és la principal font d'ingressos. La publicitat investiga i analitza el públic i context social a servint-se de distintes disciplines com la psicologia, sociologia, antropologia, estadística i economia entre altres.
La publicitat no només proporciona informació sobre productes concrets, sinó que a més, comunica informació sobre la classe de persones que hem de considerar atractives, els llocs on ens hauria agradar viure i els estàndards que hem d'observar en la manera de vestir, de parlar, etc.
Tot i que en principi un mitjà de comunicació és qualsevol instrument usat per a transmetre i rebre dades, actualment el terme s'usa per a designar uns ens capaços de fer arribar a un gran públic la informació, l'entreteniment o la propaganda.
Els mitjans de comunicació més habituals són:
•La premsa és un mitjà editat en paper, normalment amb una periodicitat diària o setmanal, la funció principal de la qual consisteix a presentar notícies. La premsa, canalitzada a través dels periòdics, acostuma a defensar una postura política més o menys marcada (o seguir una "línia editorial"), proporcionar informació sobre fets d'actualitat, aconsellar els lectors, etc. De vegades inclouen tires còmiques, acudits, articles literaris, suplements monogràfics... En gairebé tots els casos i en diferent mesura, els seus ingressos econòmics es basen en la publicitat. És qualificat com el mitjà de comunicació més influent en matèria d'opinió.
•La ràdio és una tecnologia que possibilita la transmissió de senyals sonors mitjançant la modulació d'ones electromagnètiques. En l'actualitat existeix una ampla xarxa de ràdios a tot el món, que transmeten programacions de caire informatiu o d'entreteniment. Es tracta d'un mitjà d'abast limitat, ja que la distància màxima a què una emissora de ràdio pot emetre el seu senyal depèn de factors geològics i del tipus d'ona electromagnètica que utilitza.
•La televisió és un sistema de telecomunicació per a la transmissió i recepció d'imatges en moviment i so a distància. Aquesta transmissió pot ser efectuada mitjançant ones de ràdio per xarxes especialitzades de televisió per cable. El receptor dels senyals és el televisor. La paraula "televisió" és un híbrid de la veu grega "Tele" (distància) i la llatina "visio" (visió). El terme televisió es refereix a tots els aspectes de transmissió i programació de televisió. A vegades s'abrevia com TV. Aquest terme va ser utilitzat per primera vegada a 1900 per Constantin Perski al Congrés Internacional d'Electricitat de París (CIEP).
•El cinema és un dels mitjans de comunicació més massius que existeixen. Gràcies a les seves variats de gèneres pot abastar una multitud de temes pensats per a una gran diversitat d'espectadors.
•Internet és un sistema d'interconnexió de xarxes de computadors, implementat sobre un conjunt de protocols i codis informàtics anomenats TCP / IP, i garanteix que xarxes físiques heterogènies funcionin com una xarxa (lògica) única. Fa la seva aparició per primera vegada el 1969, quan ARPAnet estableix la seva primera connexió entre tres universitats a Califòrnia i una a Utah. Ha tingut la major expansió en relació a la seva curta edat comparada per l'extensió d'aquest mitjà. La seva presència a gairebé tot el món, fa d'Internet un mitjà massiu, on cadascú pot informar de diversos temes en les edicions digitals dels periòdics, o escriure segons les seves idees en blocs i fotologs o pujar material audiovisual com en el popular lloc YouTube. Alguns diuen que això converteix en els principals actors de la Internet als propis usuaris.
•El llibre és una col·lecció d'un o més treballs escrits, usualment imprès en paper i embolicat en tapes per protegir i organitzar el material imprès. És un dels mitjans de comunicació més antics que existeixen. N'hi ha sobre diferents temes selectes.
També podem considerar altres mitjans de comunicació en masses al disc compacte, al DVD i a la publicitat.
Aquesta última és una activitat comunicativa encaminada a aconseguir uns objectius dintre de la comercialització, procés de posar un producte en venda utilitzant el màrqueting, tècnica de conèixer el mercat, i així mitjançant canals de difusió, difondre missatges de promoció del producte a comercialitzar. La publicitat s'ha establert com una tècnica de comunicació massiva imprescindible per al funcionament dels mitjans de comunicació moderns. No sols difonen informació i missatges sinó que manté econòmicament molts mitjans per als quals és la principal font d'ingressos. La publicitat investiga i analitza el públic i context social a servint-se de distintes disciplines com la psicologia, sociologia, antropologia, estadística i economia entre altres.
La publicitat no només proporciona informació sobre productes concrets, sinó que a més, comunica informació sobre la classe de persones que hem de considerar atractives, els llocs on ens hauria agradar viure i els estàndards que hem d'observar en la manera de vestir, de parlar, etc.
diumenge, 10 d’abril del 2011
Una nova campanya de reciclatge
10/IV/2011
P. BARREDA
L'Ajuntament de Castelló prepara una nova campanya per a conscienciar als més menuts sobre la importància del reciclatge anomenada "Yo reciclo ¿y tú?". Hi participaran un total de quasi 3.600 alumnes de 31 col·legis diferents acudint a les 46 sessions previstes. El regidor de Sostenibilitat, Gonzalo Romero, ho ha confirmat i ha afegit que "creiem necessari que els més menuts de la ciutat deuen estar informats de la importància del reciclatge, per això, aquest any realitzarem la cinquena edició d'aquesta campanya en què anem a repartir 5.000 contes en valencià i castellà que reflecteixen i facen arribar als xiquets i xiquetes 10 consells fàcils amb el fi de ser més sostenibles i respectuosos amb el medi ambient".
En aquesta campanya també es realitzarà una obra de teatre "Tres colores y un mundo" que durarà uns 40 minuts en el que s'ensenyarà als espectadors a diferenciar els tipus de residus que generem de forma diària i la distribució dels contenidors de reciclatge.
P. BARREDA
L'Ajuntament de Castelló prepara una nova campanya per a conscienciar als més menuts sobre la importància del reciclatge anomenada "Yo reciclo ¿y tú?". Hi participaran un total de quasi 3.600 alumnes de 31 col·legis diferents acudint a les 46 sessions previstes. El regidor de Sostenibilitat, Gonzalo Romero, ho ha confirmat i ha afegit que "creiem necessari que els més menuts de la ciutat deuen estar informats de la importància del reciclatge, per això, aquest any realitzarem la cinquena edició d'aquesta campanya en què anem a repartir 5.000 contes en valencià i castellà que reflecteixen i facen arribar als xiquets i xiquetes 10 consells fàcils amb el fi de ser més sostenibles i respectuosos amb el medi ambient".
En aquesta campanya també es realitzarà una obra de teatre "Tres colores y un mundo" que durarà uns 40 minuts en el que s'ensenyarà als espectadors a diferenciar els tipus de residus que generem de forma diària i la distribució dels contenidors de reciclatge.
diumenge, 3 d’abril del 2011
Adeu Magdalena 2011
3/IV/2011
P. BARREDA
Tot s'acaba. La Magdalena 2011 està a punt d'acomiadar-se de la nostra ciutat fins al pròxim any. Els castellonencs esperen aquest dia amb il·lusió però també amb el sentiment de pena perquè hui és l'ultim dia de les festes. Durant aquest diumenge com tots els dies, és produirà la mascletada a les 14h. Seguidament tots els pirotècnics que han participat en les mascletades durant tota la setmana aniran a la entrega de premis a veure qui ha sigut el guanyador d'aquest any i que s'encarregarà de la primera mascletada de la pròxima Magdalena 2012. I més tard per la nit es farà la desfilada final de les festes recorrent molts carrers, que acabarà a la Plaça Major on després començarà la gran traca final per Castelló. Aquesta nomes deixarà una única cosa per fer en aquestes festes 2011, el tradicional MAGDALENA VÍTOL!
P. BARREDA
Tot s'acaba. La Magdalena 2011 està a punt d'acomiadar-se de la nostra ciutat fins al pròxim any. Els castellonencs esperen aquest dia amb il·lusió però també amb el sentiment de pena perquè hui és l'ultim dia de les festes. Durant aquest diumenge com tots els dies, és produirà la mascletada a les 14h. Seguidament tots els pirotècnics que han participat en les mascletades durant tota la setmana aniran a la entrega de premis a veure qui ha sigut el guanyador d'aquest any i que s'encarregarà de la primera mascletada de la pròxima Magdalena 2012. I més tard per la nit es farà la desfilada final de les festes recorrent molts carrers, que acabarà a la Plaça Major on després començarà la gran traca final per Castelló. Aquesta nomes deixarà una única cosa per fer en aquestes festes 2011, el tradicional MAGDALENA VÍTOL!
dilluns, 21 de març del 2011
S'acosta Magdalena 2011
21/III/2011
P. BARREDA
Ja falta poc per a gaudir de les nostres festes. Tots els castellonencs estem preparats per a la Magdalena 2011. Com tots els anys, tindrem els pregons, les cavalcades, la pujada a la Magdalena, els mesons, els concerts, els coets dels més menuts i dels que no ho son tant, els sons de les dolçaines i dels tabals, el cos multicolor etc. Tot açò podrem gaudir-ho durant tota la setmana, però el que més espera amb ansia la gent és la mascletada del dissabte. Aquesta ens anunciarà que estem de festa. Tota la gent s'arremolinarà al voltant del primer molí i del nostre institut per a no perdre's l'anunci oficial de les festes a les 12h i per a gaudir plenament de la pólvora i del soroll que més ens caracteritza. Però el dia més important de la Magdalena és sense ningun dubte, la Romeria. Es celebra el primer diumenge de les festes, tots els castellonencs deixen Castelló per a anar a visitar la nostra ermita de la Magdalena. Es un dia especial carregats del dinar i de canyes es disposen a arribar a l'ermita al voltant de l'hora de dinar, passant abans per Sant Roc de Canet on s'esmorza i es carrega forces.
P. BARREDA
Ja falta poc per a gaudir de les nostres festes. Tots els castellonencs estem preparats per a la Magdalena 2011. Com tots els anys, tindrem els pregons, les cavalcades, la pujada a la Magdalena, els mesons, els concerts, els coets dels més menuts i dels que no ho son tant, els sons de les dolçaines i dels tabals, el cos multicolor etc. Tot açò podrem gaudir-ho durant tota la setmana, però el que més espera amb ansia la gent és la mascletada del dissabte. Aquesta ens anunciarà que estem de festa. Tota la gent s'arremolinarà al voltant del primer molí i del nostre institut per a no perdre's l'anunci oficial de les festes a les 12h i per a gaudir plenament de la pólvora i del soroll que més ens caracteritza. Però el dia més important de la Magdalena és sense ningun dubte, la Romeria. Es celebra el primer diumenge de les festes, tots els castellonencs deixen Castelló per a anar a visitar la nostra ermita de la Magdalena. Es un dia especial carregats del dinar i de canyes es disposen a arribar a l'ermita al voltant de l'hora de dinar, passant abans per Sant Roc de Canet on s'esmorza i es carrega forces.
dilluns, 14 de març del 2011
Japó s'enfronta a les catàstrofes
14/III/2011
P. BARREDA
El divendres 11 de març, Japó va viure una de les pitjors crisis de la seua historia. A l'hora de dinar, es va produir un terratrèmol molt fort. Al principi ningú és va preocupar ja que allí és normal que hi haja terratrèmols, però poc a poc es van anar adonant que aquest era més fort de lo normal i que passava alguna cosa estranya. Aquest terratrèmol va ser de 8.9 graus en l'escala de Richter. Peró, açò no va acabar ací, com es pensava la gent després va vindre un tsunami. El qual va arrasar milers de cases, hospitals, aeroports, etc. Tot açò va comportar quasi 10.000 morts, moltíssims desapareguts i molts desperfectes. Encara avui, el país continua amb alerta per terratrèmols ja que es molt probable que és produïsquen molts més.
P. BARREDA
El divendres 11 de març, Japó va viure una de les pitjors crisis de la seua historia. A l'hora de dinar, es va produir un terratrèmol molt fort. Al principi ningú és va preocupar ja que allí és normal que hi haja terratrèmols, però poc a poc es van anar adonant que aquest era més fort de lo normal i que passava alguna cosa estranya. Aquest terratrèmol va ser de 8.9 graus en l'escala de Richter. Peró, açò no va acabar ací, com es pensava la gent després va vindre un tsunami. El qual va arrasar milers de cases, hospitals, aeroports, etc. Tot açò va comportar quasi 10.000 morts, moltíssims desapareguts i molts desperfectes. Encara avui, el país continua amb alerta per terratrèmols ja que es molt probable que és produïsquen molts més.
diumenge, 6 de març del 2011
Manifestació contra el tancament de TV3
6/III/2011
P. BARREDA
El passat 26 de Febrer, es va realitzar una manifestació en contra de la censura de les emissions de TV3 en la Comunitat Valenciana.
Açò es va fer perquè una setmana abans, la Generalitat Valenciana va decidir tancar els repetidors impossibilitant que la gent poguera veure aquesta cadena al nostre territori.
Aquesta decisió va comportar que moltes persones molestes decidiren eixir al carrer per a manifestar la seua opinió al respecte. El resultat va ser una multitudinària manifestació en la qual van assistir quasi 15.000 persones, sent aquesta la més gran que es recorda a la nostra ciutat.La manifestació va acabar amb un discurs de Vicent Pitarch qui va declarar que "tot açò era un retrocés democràtic i cultural sense precedents". Finalment amb els cants de "volem TV3" i "no més censura Camps a la basura" els castellonencs van reivindicar els seus drets i la esperança que pròximament TV3 torne a la Comunitat Valenciana.
P. BARREDA
El passat 26 de Febrer, es va realitzar una manifestació en contra de la censura de les emissions de TV3 en la Comunitat Valenciana.
Açò es va fer perquè una setmana abans, la Generalitat Valenciana va decidir tancar els repetidors impossibilitant que la gent poguera veure aquesta cadena al nostre territori.
Aquesta decisió va comportar que moltes persones molestes decidiren eixir al carrer per a manifestar la seua opinió al respecte. El resultat va ser una multitudinària manifestació en la qual van assistir quasi 15.000 persones, sent aquesta la més gran que es recorda a la nostra ciutat.La manifestació va acabar amb un discurs de Vicent Pitarch qui va declarar que "tot açò era un retrocés democràtic i cultural sense precedents". Finalment amb els cants de "volem TV3" i "no més censura Camps a la basura" els castellonencs van reivindicar els seus drets i la esperança que pròximament TV3 torne a la Comunitat Valenciana.
diumenge, 20 de febrer del 2011
Pa Negre a l'UJI
20/II/2011
P. BARREDA
Pa Negre és la pel·lícula que més premis va guanyar en la gala dels Goya d'aquest any 2011, amb 9 estatuetes entre les quals destaquen les de millor pel·lícula i millor direcció, convertint-se així en la primera pel·lícula en català que aconsegueix els guardons més importants dels Goya. Pa negre conta una historia dels anys de la postguerra amb un nen de protagonista. El film d'Agustí Villalonga es projecta el dimecres 16, en el Paranimf de l'UJI. Gràcies al programa "Cinema en Valencià" podrem gaudir d'aquesta meravellosa pel·lícula en versió original, només per 3 euros en dues sessions (19:30 i 22:30), però açò no acaba ací, perquè els pròxims dimecres podrem gaudir de moltes altres pel·lícules amb valencià entre les quals destaquen Harry Potter i les relíquies de la mort i Perdona si et dic amor.
P. BARREDA
Pa Negre és la pel·lícula que més premis va guanyar en la gala dels Goya d'aquest any 2011, amb 9 estatuetes entre les quals destaquen les de millor pel·lícula i millor direcció, convertint-se així en la primera pel·lícula en català que aconsegueix els guardons més importants dels Goya. Pa negre conta una historia dels anys de la postguerra amb un nen de protagonista. El film d'Agustí Villalonga es projecta el dimecres 16, en el Paranimf de l'UJI. Gràcies al programa "Cinema en Valencià" podrem gaudir d'aquesta meravellosa pel·lícula en versió original, només per 3 euros en dues sessions (19:30 i 22:30), però açò no acaba ací, perquè els pròxims dimecres podrem gaudir de moltes altres pel·lícules amb valencià entre les quals destaquen Harry Potter i les relíquies de la mort i Perdona si et dic amor.
dilluns, 7 de febrer del 2011
Entrevista - Irene López
Irene López és una companya de 4t ESO X, però a més és una xica amb talent per la música i per moltes altres coses. A continuació li farem unes preguntes per a conéixer-la un poc més.
PREGUNTA: Quants anys tens i a quina edat vas començar a anar al conservatori?
RESPOSTA: Tinc quinze anys i vaig començar als deu.
P: Quin instrument toques allí?
R: Toque la guitarra.
P: A quin curs vas?
R: Vaig a primer de grau mitjà.
P: Tens varies assignatures?
R: Sí. Enguany tinc guitarra, conjunt i llenguatge musical.
P: Com et fan els exàmens?
R: En els de guitarra he de tocar davant del professor, en els de conjunt toquem tots junts i en llenguatge fan un de teoria, dictat, primera vista i cantar.
P: Quantes hores a la setmana vas?
R: Enguany només vaig 4 hores a la setmana.
P: Et va costar molt entrar al conservatori?
R: No. Vaig fer una prova sense anar a classes abans i vaig entrar al primer any.
P: Quin mitjà utilitzes per anar-hi?
R: A voltes vaig en cotxe, però la majoria a peu o en bici.
P: Compagines bé l'institut amb el conservatori?
R: Sí, només cal organitzar-se un poc.
P: T'agrada el que fas o t'obliguen a anar?
R: M'agrada. Si no, no aniria.
P: Coneixes a molta gent allí dins?
R: Sí, es fan molts amics.
P: Quantes hores hi dediques a tocar la guitarra?
R: Depén si tinc molts deures. Alguns dies toque 30 minuts, alguns menys i altres no toque.
P: Quin tipus de música toques amb la guitarra?
R: Al conservatori es toca música clàssica, però a vegades a casa toque altres coses.
P: Practiques alguna altra activitat?
R: Sí, a més del conservatori, faig ball i toque la dolçaina.
P: Toques en algun grup?
R: La guitarra no, però toque la dolçaina en una colla.
Moltes gràcies per respondre a les nostres preguntes Irene.
PREGUNTA: Quants anys tens i a quina edat vas començar a anar al conservatori?
RESPOSTA: Tinc quinze anys i vaig començar als deu.
P: Quin instrument toques allí?
R: Toque la guitarra.
P: A quin curs vas?
R: Vaig a primer de grau mitjà.
P: Tens varies assignatures?
R: Sí. Enguany tinc guitarra, conjunt i llenguatge musical.
P: Com et fan els exàmens?
R: En els de guitarra he de tocar davant del professor, en els de conjunt toquem tots junts i en llenguatge fan un de teoria, dictat, primera vista i cantar.
P: Quantes hores a la setmana vas?
R: Enguany només vaig 4 hores a la setmana.
P: Et va costar molt entrar al conservatori?
R: No. Vaig fer una prova sense anar a classes abans i vaig entrar al primer any.
P: Quin mitjà utilitzes per anar-hi?
R: A voltes vaig en cotxe, però la majoria a peu o en bici.
P: Compagines bé l'institut amb el conservatori?
R: Sí, només cal organitzar-se un poc.
P: T'agrada el que fas o t'obliguen a anar?
R: M'agrada. Si no, no aniria.
P: Coneixes a molta gent allí dins?
R: Sí, es fan molts amics.
P: Quantes hores hi dediques a tocar la guitarra?
R: Depén si tinc molts deures. Alguns dies toque 30 minuts, alguns menys i altres no toque.
P: Quin tipus de música toques amb la guitarra?
R: Al conservatori es toca música clàssica, però a vegades a casa toque altres coses.
P: Practiques alguna altra activitat?
R: Sí, a més del conservatori, faig ball i toque la dolçaina.
P: Toques en algun grup?
R: La guitarra no, però toque la dolçaina en una colla.
Moltes gràcies per respondre a les nostres preguntes Irene.
diumenge, 6 de febrer del 2011
Desenes de milers de motos en Benicàssim
06/II/2011
P. BARREDA
Durant aquest cap de setmana s'està celebrant la XI edició de la reunió motera Llunàtica a Benicàssim en el recinte de festivals. En ella s'espera l'assistència de més de 3.000 aficionats al món de les dues rodes i unes 1.500 motos de disseny i construcció personalitzada. Aquesta edició disposa d'una programació d'activitats prou ampla amb concerts, espectacles, rutes turístiques pels paratges de Benicàssim, Castelló i Orpesa, també compta amb el campionat de Bike Show i la desfilada de entorxes que es va celebrar el dissabte a les 19h. El Concejal de Festivals ha declarat que actes com aquest "confirmen a Benicàssim com a una ciutat de festivals, i tot açò lligat al seu voltant i a les seues platges atrau a desenes de milers de persones de tot el mon l'any". Cal recordar que per a poder gaudir d'aquesta reunió s'ha d'abonar 10 euros per dia per a poder entrar al recinte.
P. BARREDA
Durant aquest cap de setmana s'està celebrant la XI edició de la reunió motera Llunàtica a Benicàssim en el recinte de festivals. En ella s'espera l'assistència de més de 3.000 aficionats al món de les dues rodes i unes 1.500 motos de disseny i construcció personalitzada. Aquesta edició disposa d'una programació d'activitats prou ampla amb concerts, espectacles, rutes turístiques pels paratges de Benicàssim, Castelló i Orpesa, també compta amb el campionat de Bike Show i la desfilada de entorxes que es va celebrar el dissabte a les 19h. El Concejal de Festivals ha declarat que actes com aquest "confirmen a Benicàssim com a una ciutat de festivals, i tot açò lligat al seu voltant i a les seues platges atrau a desenes de milers de persones de tot el mon l'any". Cal recordar que per a poder gaudir d'aquesta reunió s'ha d'abonar 10 euros per dia per a poder entrar al recinte.
diumenge, 30 de gener del 2011
El reciclatge a Castelló
30/I/2011
P. BARREDA
És difícil de creure que durant la crisi que hi ha hui en dia en Espanya s’ha incrementat el reciclatge, però és veritat. Concretament en Castelló, reciclem 10 quilos de residus de recollida selectiva més que la mitjana espanyola. Durant l'any passat , els castellonencs hem depositat un total de 7.690 tones de residus en els quasi 1.500 contenidors de reciclatge que disposem a Castelló. La xifra ha baixat un poc respecte a fa dos anys, però, igualment són unes molt bones xifres.
Les dades del 2010 han sigut aquestes:
-3.169 quilos de paper i cartró
-1.120 quilos de vidre
-1.062 quilos de envasos lleugers
Gonzalo Romero (el Concejal de Sostenibilitat del Ajuntament de Castelló) ha declarat que aquesta aposta va a mantindre's aquest any per tal que els ciutadans es consciencien i continuen usant aquest servei per a donar l'exemple com a ciutat neta. Per això els esforços del Concejal es centren en la sensibilització dels més menuts amb campanyes escolars, ja que a partir d'ells arribem a tota la família.
P. BARREDA
És difícil de creure que durant la crisi que hi ha hui en dia en Espanya s’ha incrementat el reciclatge, però és veritat. Concretament en Castelló, reciclem 10 quilos de residus de recollida selectiva més que la mitjana espanyola. Durant l'any passat , els castellonencs hem depositat un total de 7.690 tones de residus en els quasi 1.500 contenidors de reciclatge que disposem a Castelló. La xifra ha baixat un poc respecte a fa dos anys, però, igualment són unes molt bones xifres.
Les dades del 2010 han sigut aquestes:
-3.169 quilos de paper i cartró
-1.120 quilos de vidre
-1.062 quilos de envasos lleugers
Gonzalo Romero (el Concejal de Sostenibilitat del Ajuntament de Castelló) ha declarat que aquesta aposta va a mantindre's aquest any per tal que els ciutadans es consciencien i continuen usant aquest servei per a donar l'exemple com a ciutat neta. Per això els esforços del Concejal es centren en la sensibilització dels més menuts amb campanyes escolars, ja que a partir d'ells arribem a tota la família.
dissabte, 22 de gener del 2011
La gent opina...
22/I/11
P. BARREDA
La meua opinió respecte a la nova llei antitabac és senzilla, està molt bé, sobretot per als nous fumadors. Es cert, que hi ha algunes excepcions, però en general em pareix que està, molt ben feta. Des del meu punt de vista, abans pel vici dels fumadors, et tenies que empassar tot el fum. Ara tot açò, no ocorre, no tenim que respirar aquest fum tan nociu per a les persones. Però, també pense que la llei no els beneficia molt als propietaris dels bars o establiments, alguns dels quals ja s’han alçat contra aquesta prohibició.
A la pregunta “¿Li pareix bé la nova llei antitabac que s’ha adoptat aquest any?" les opinions han sigut més o menys paregudes.
El fumador opina que la llei està ben feta ja que les altres persones no tenen perquè respirar aquest fum, però creu que hi ha algunes mesures que han estat un poc dràstiques sobretot les que prohibeixen fumar en espais oberts.
El no fumador opina el mateix. Aquesta persona pensa que tot açò, es perfecte. Però, també creu que no es just que tots els propietaris dels bars o establiments siguen els més perjudicats ja que tots ells viuen d’aquest negoci.
Després d’aquestes opinions només tenim una cosa segura i es que aquest cartell estarà en molts bars i establiments durant un temps.
P. BARREDA
La meua opinió respecte a la nova llei antitabac és senzilla, està molt bé, sobretot per als nous fumadors. Es cert, que hi ha algunes excepcions, però en general em pareix que està, molt ben feta. Des del meu punt de vista, abans pel vici dels fumadors, et tenies que empassar tot el fum. Ara tot açò, no ocorre, no tenim que respirar aquest fum tan nociu per a les persones. Però, també pense que la llei no els beneficia molt als propietaris dels bars o establiments, alguns dels quals ja s’han alçat contra aquesta prohibició.
A la pregunta “¿Li pareix bé la nova llei antitabac que s’ha adoptat aquest any?" les opinions han sigut més o menys paregudes.
El fumador opina que la llei està ben feta ja que les altres persones no tenen perquè respirar aquest fum, però creu que hi ha algunes mesures que han estat un poc dràstiques sobretot les que prohibeixen fumar en espais oberts.
El no fumador opina el mateix. Aquesta persona pensa que tot açò, es perfecte. Però, també creu que no es just que tots els propietaris dels bars o establiments siguen els més perjudicats ja que tots ells viuen d’aquest negoci.
Després d’aquestes opinions només tenim una cosa segura i es que aquest cartell estarà en molts bars i establiments durant un temps.
dilluns, 17 de gener del 2011
La nova llei antitabac
17/I/2011
P. BARREDA
Amb el començament del nou any 2011, ha entrat en vigor la nova llei antitabac en tota Espanya. Aquesta nova llei impedeix fumar en tots els espais tancats, tan bars com comerços, que puguen ser compartits amb altres persones. Tampoc es pot fumar al voltant de centres d'ensenyança, hospitals ni als parcs infantils. Però en alguns pocs bars, com Espirit (un bar de Castelló), s'han declarat insubmisos a aquesta llei, permetin que els seus consumidors puguen fumar en el seu establiment. La Conselleria de Salut ha informat que emprendrà accions contra tots aquest establiments fent-los pagar una multa de entre 601 y 10.000 euros. Tot açò, ha comportat moltes polèmiques entre els propietaris que encara segueixen lluitant pel bé dels seus establiments en aquesta època de crisi. No obstant això, durant les quasi dues setmanes que porta vigent pareix que, més o menys, la majoria de persones respecten la llei en general.
P. BARREDA
Amb el començament del nou any 2011, ha entrat en vigor la nova llei antitabac en tota Espanya. Aquesta nova llei impedeix fumar en tots els espais tancats, tan bars com comerços, que puguen ser compartits amb altres persones. Tampoc es pot fumar al voltant de centres d'ensenyança, hospitals ni als parcs infantils. Però en alguns pocs bars, com Espirit (un bar de Castelló), s'han declarat insubmisos a aquesta llei, permetin que els seus consumidors puguen fumar en el seu establiment. La Conselleria de Salut ha informat que emprendrà accions contra tots aquest establiments fent-los pagar una multa de entre 601 y 10.000 euros. Tot açò, ha comportat moltes polèmiques entre els propietaris que encara segueixen lluitant pel bé dels seus establiments en aquesta època de crisi. No obstant això, durant les quasi dues setmanes que porta vigent pareix que, més o menys, la majoria de persones respecten la llei en general.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)